La relació de Miguel Hernández i la ciutat d'Alacant ha quedat testimoniada en distints documents, alguns es conserven a l'Arxiu Municipal. En el fons de fotografies de Francisco Sánchez Ors podem trobar distintes imatges del poeta oriolà, des de la seua infància i joventut fins a la seua presència en el front andalús durant la guerra civil. També es troba reproduït l'impressionant dibuix d'Eusebio Oca a un Miguel Hernández ja difunt. El fotògraf Sánchez va acompanyar, anys després, Vicente Aleixandre i Vicente Ramos en la seua visita a la tomba del poeta, a l'abril del 1952.
En l'hemeroteca, podem seguir l'empremta de Miguel a través de diverses col·laboracions en la premsa local, com és el cas d'El Día, dirigit pel seu paisà, el poeta Juan Sansano, que ja va publicar alguns dels seus poemes el 1930. A l'Ateneu de la nostra ciutat, verdader centre de la vida cultural, es va presentar en companyia del seu amic, Ramón Sijé, a l'abril del 1933. Així consta en les pàgines d'El Luchador i Diario de Alicante que van anunciar este acte els dies previs i van arreplegar posteriorment la crònica de la xarrada.
Tornaria Miguel Hernández, anys després, a l'Ateneu, ja en l'època de la guerra civil, quan s'havia traslladat al palau del Marqués del Bosh, al final del carrer Major. Va ser el dissabte 21 d'agost de 1937 quan va tindre lloc eixe homenatge públic, segons sembla, el primer i l’únic a les nostres terres de la seua trajectòria vital. Vicente Ramos ha deixat testimoni escrit d'este acte al qual va assistir i on va poder estrényer la mà d'Hernández. També els periòdics de l'època li van prestar l'atenció deguda i en distints articles van parlar del recital de l'escriptor oriolà.
Finalment, hem volgut deixar constància de diverses imatges de l'expedient penitenciari de Miguel Hernández, publicat pel fiscal Miguel Gutiérrez en el seu llibre Proceso y expediente contra Miguel Hernández on l'analitza jurídicament. Una altra instantània és la que s'ha extret del llibre de registre del cementeri municipal d'Alacant on figura la inscripció després de la seua defunció, el 28 de març del 1942.
