La Ciutat Descoberta

Tipo de equipamiento: 
Equipaments culturalsMuseus i sales d’exposicions

Alacant és una ciutat amb segles i segles d'història. Totes les cultures que des de la prehistòria fins a l'època moderna han arribat a les nostres costes, han anat deixant la seua empremta al nostre territori. No obstant això, el caràcter de ciutat portuària i, durant molts segles, plaça militar, ha provocat que sobre les seues muralles, castells, edificis i habitants es produïren nombrosos atacs amb les destruccions consegüents.

La “Guerra dels Peres” en l'Edat Mitjana, que va deixar pràcticament deshabitada la vila d'Alacant, o el bombardeig de l'Armada Francesa, el 1691 –sobretot- va tindre terribles efectes sobre la nostra ciutat. Un dels més aparents va ser la desaparició de la majoria dels edificis que hui poguérem considerar “històrics”.

És per això que l'Arqueologia Urbana, tan necessària en totes les ciutats històriques, es convertix a Alacant –moltes vegades- en l'única possibilitat de conéixer com era la nostra ciutat, almenys, amb anterioritat al segle XVIII. L'incendi de l'Arxiu Municipal, amb la seua rica col·lecció de documents, en l'esmentat bombardeig francés, fa encara més imprescindible, si això és possible, el treball de l'arqueologia urbana a Alacant.

Açò és, precisament, el que ha ocorregut a l'edifici que ens ocupa. S'ha trobat la “ciutat perduda”. Les restes que s'han trobat i, en part, s’han conservat, comprenen des de l'Edat Mitjana fins a l'Època Moderna.

Accés gratuït

Ubicación: 
Calle
Jorge Juan
3
03002
Baixos del nou edifici de l'Ajuntament
Horario: 
  • De dilluns a divendres, de 9h a 14 h.
  • Caps de setmana i festius: tancat
Contacto: 
Teléfono: 
965145222
Más información: 

Alacant, segles XII-XV

Les dades més antigues que han proporcionat les distintes excavacions arqueològiques realitzades en esta zona es remunten a època islàmica (sobretot dels segles XII i primera mitat del XIII), i ens parlen d'un possible poblament als afores del raval de la medina Laqant.

Hem de pensar en habitacions realitzades amb murs de poca consistència, de tàpia, relacionades possiblement amb l'ús de pescadors o de treballadors, per la seua proximitat a la platja, considerant una línia de costa més endinsada.

La muralla cristiana de la “Vila Nova”, trobada en este solar, ha de ser constituïda en eixe període de transició de la segona mitat del segle XIII, ampliant el recinte de la medina amb el tancament del raval que trobem a la part externa.

Un altra resta defensiva trobada en l'excavació arqueològica del solar és un llenç (denominat antemural), que propicia un recinte defensiu de doble parament, en el qual es queda un espai obert (lliça) entre ambdós llenços d'uns 20 metres. La seua construcció va destruir part de les habitacions o “vivendes” islàmiques que pogueren trobar-se a la zona.

Al costat d'este antemural, es construïxen una sèrie de torres de defensa, per a ampliar-ne les possibilitats defensives. Coneixem part d'una d'estes estructures quadrangulars, el llenç de les quals es troba adossat a l'edifici de les oficines municipals.

Alacant, segle XVI

Prèvies a època moderna, s'han documentat restes d'ocupació, entre el segle XV i principis del XVI, açò és en els moments anteriors a les edificacions construïdes a la lliça durant el segle XVI.

Serà a partir del s.XVI quan, per a este solar, queda patent l'existència d'un urbanisme pràcticament regular i planificat. Es tractaria d'una sèrie d'edificis que es troben a la lliça, urbanística que es produïx a la zona, després de la construcció d'un nou llenç de muralla, més o menys paral·lel al del segle XIV, i que es finalitzarà el 1596. La muralla medieval s'amortitza i queda en desús, podent utilitzar-se el seu espai extramurs com a eixample de la població.

No obstant això, més que cases, i per a esta zona tan pròxima al port, estes construccions adossades a la muralla del segle XIII, que presenten una façana característica de 4m d'ample, responen a un ús destinat al comerç, a la indústria, etc. Parlem de botigues, magatzems o habitacions relacionades amb l'ús diari.

D'ací, este plantejament regular seguint un mateix patró. Estaríem, per tant, davant del primer carrer de l'Alacant modern, una vegada es guanya terreny fora de les muralles medievals, al front del mar.

Alacant, segles XVII-XVIII

És, a partir del s.XVII, però, sobretot amb l'auge econòmic de la ciutat d'Alacant en el s.XVIII, quan s'observaran una sèrie de canvis molt importants a la zona del solar excavat.

La zona ara excavada es troba encara en una zona cèntrica de la ciutat. Després del bombardeig de la ciutat per l'Armada Francesa, l'any 1691, i després de perdre's gran part dels edificis públics civils de la zona (ajuntament, presons, llotja), es procedix a la construcció de l'actual Ajuntament barroc sobre les restes de la muralla medieval, i a la urbanització del seu espai exterior amb una plaça (l'actual de l'Ajuntament).

A la zona de l'actual edifici d'oficines en què ens trobem, hem documentat el tancament de diversos trams del carrer del s.XVI per a construir edificis de majors dimensions.

A més, sobre els murs de les edificacions del segle XVI es construïxen noves estances del segle XVII. Fins i tot, s'arriba a modificar –només en part- l'ample del carrer reculant o traient la línia de façana de la trama urbana original del segle XVI.

Les noves construccions es realitzen amb maçoneria i carreus de grandària molt major a l'empleat en el s.XVI. Les cases són també molt més grans.

Alacant, segles XIX – XX

L'urbanisme a la zona ara excavada anirà evolucionant fins a la creació de nombroses cases i patis compartits (la fi del XVIII i començament del XIX).

És el moment en què el funcionament d'este carrer com a tal s'abandona, canviant-ne l'ús primigeni pel de zones compartides entre vivendes a manera de patis interiors.

Els edificis que s'alcen al nostre solar són, per tant, de vivendes. És curiós observar, no obstant això, que molts dels edificis existents són els mateixos –estructuralment- dels d'èpoques anteriors, però sobre els quals es realitzen importantíssimes modificacions interiors i, sobretot, exteriors (façanes, vans, portes, etc.), a fi d'adequar-les, no sols als nous usos sinó, també, als nous estils arquitectònics.

Una complexa xarxa de clavegueram, filloles i aljubs formen una autèntica xarxa de sanejament i reutilització de l'escassa aigua potable de la zona.