Homenatge als republicans atrapats en 1939 en el Port d'Alacant

Acte de l'Ajuntament i de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Històrica
Homenaje a los republicanos

 La Comissió Cívica per a la Recuperació de la Memòria Històrica, en col·laboració amb la Regidoria de Memòria Històrica i Democràtica de l'Ajuntament d'Alacant, han rendit hui un sentit homenatge als més de 15.000 republicans que l'any 1939 van quedar atrapats en el Port d'Alacant al final de la Guerra Civil (1939).

L'acte, celebrat en el punt en el qual es troba la placa en record dels mariners del Stanbrook del Port d'Alacant, ha comptat amb la participació de la regidora de Memòria Històrica, María José Espuch, acompanyada pel vicealcalde d'Alacant, Miguel Ángel Pavón, el regidor de Presidència, Natxo Bellido, així com representants de tot l'equip de Govern i de la citada Comissió Cívica.

L'acte ha estat amenitzat amb música de dolçaines i muixerangues, i ha finalitzat amb una ofrena floral al mar en record dels homes, dones i xiquets víctimes de la persecució feixista.

El representant de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Vicente Carrasco, ha recordat que "tal dia com hui, fa 77 anys, les tropes feixistes de la Divisió Littorio, manades pel general Gambara, que van ser enviades per Mussolini en suport als generals revoltats contra la República, van prendre la ciutat i van voltar aquest port on van quedar atrapades més de 15.000 persones. Amb prou faenes uns milers van aconseguir el seu propòsit d'escapar a la repressió a bord de vaixells com el Stanbrook, el Marítima i uns altres".

María José Espuch ha remarcat que la Regidoria de Memòria Històrica "posarà tot la seua obstinació en què aquests fets es coneguen en la ciutat i en la resta d'Espanya. Ara toca recordar als quals van poder anar-se, als quals es van suïcidar en aquest mateix lloc en veure que no hi havia escapatòria possible, i als quals van eixir tal dia com hui cap a diferents camps de concentració van habilitar per tota la ciutat: el de los Almendros, els castells de Santa Bàrbara i Sant Fernando, el cinema Ideal, la Diputació", ha indicat l'edil durant la seua intervenció.

Així mateix, Espuch ha agraït l'àrdua labor realitzada durant aquests anys per la Comissió Cívica i ha apostat per impulsar des de l'Ajuntament nombrosos projectes per a recuperar la memòria d'aquells difícils anys pels quals va travessar Alacant durant i després de la Guerra Civil, així com fer justícia a aquelles persones que van donar la seua vida per la defensa de les llibertats i la democràcia.

"Volem que Alacant ciutat de la Memòria siga una marca que embena a Alacant com a referent en la defensa de les llibertats i de la democràcia", ha apuntat l'edil.

Entre altres iniciatives previstes per Memòria Històrica per als pròxims mesos, Espuch ha destacat la convocatòria, el pròxim 11 d'abril, de la Comissió no Permanent que dirigirà el canvi dels noms franquistes dels carrers d'Alacant.

Així mateix, està prevista la creació, prèvia aprovació demà pel ple, d'una Comissió encarregada de coordinar els actes commemoratius del 75 aniversari de la mort del poeta Miguel Hernández en la presó d'Alacant, en 2017; del 80 aniversari del bombardeig del Mercat Central d'Alacant, en 2018; i del 80 aniversari dels esdeveniments relacionats amb la finalitat de la guerra a Alacant, en 2019.

L'edil ha mostrat a més la seua disposició de parlar amb l'Autoritat Portuària perquè autoritze la instal·lació en el moll l'escultura d'Eusebio Sempere 'Paloma d'acer', per a donar-li ús al refugi de guerra, a les instal·lacions anti-aèries del Cap de l'Horta i al búnquer de Babel, i per a abordar la denominació d'alguns espais en el recinte portuari.

HOMENATGE ALS AFUSELLATS PER LA DICTADURA

El programa d'activitats previst per la Comissió Cívica i la Regidoria de Memòria Històrica i Democràtica inclou també la celebració, aquest diumenge 3 d'abril, d'un homenatge a les víctimes del franquisme que es durà a terme al migdia en el Cementeri d'Alacant, al costat de la parcel·la 12, en el punt en el qual es troben fosses dels afusellats per la dictadura franquista entre els anys 1939 i 1945.

María José Espuch ha subratllat la importància de donar visibilitat de l'ocorregut en aquells difícils anys pels quals va travessar Alacant, així com de fer justícia amb els més de 700 republicans que durant els anys 1939 i 1945 van ser afusellats per ordres de Franco i llançats els seus cossos en les fosses comunes del Cementeri d'Alacant.

"Aquelles dones, homes i xiquets que contemplaven un futur sense esperança des d'aquest mateix lloc, es mereixen que ara nosaltres recordem la seua dignitat, la que elles no van perdre mai en el seu periple per presons, camps de concentració, tortures i camps de treball forçats. Unes altres li la van intentar llevar i ara els recordem amb admiració i profund respecte", ha indicat l'edil.

El diumenge es descobrirà a més una placa instal·lada per l'Ajuntament d'Alacant en memòria de les víctimes dels bombardejos efectuats sobre Alacant per l'aviació feixista italiana durant la Guerra, com l'ocorregut el 25 de maig de 1938 sobre el Mercat Central, que va causar la mort de més de 300 persones, principalment dones i xiquets.