Entre les espècies de vertebrats que s'han aclimatat a l'entorn urbà i que tenen major interés pel seu potencial endogen per a arribar a constituir, el que s'ha denominat “plaga urbana” destaquen amb diferència les rates i els ratolins.
Pertanyents a l'Orde: Rodentia, Família: Muridae i en particular tres espècies tenen un significat interés: rata grisa o d'albelló (Rattus Norvegicus), rata negra o de les teulades (Rattus Rattus) i el ratolí (Mus Musculus).
Per a poder comprendre millor la base dels mètodes i tècniques de control, és necessari disposar d'una informació detallada de les característiques biològiques, ecològiques i etològiques de l'espècie en qüestió.
Els sentits d'estes espècies sobretot el tacte, l'oïda i l'olfacte estan molt desenvolupats. Els ulls només detecten formes i el moviment i no reconeixen els colors.
Les rates crien durant tot l'any, tenen la seua primera ventrada als quatre mesos d'edat i arriben a tindre'n fins a sis durant la seua vida amb un nombre de cries que varia entre 5 i 10.
El potencial reproductor és molt alt fet que els permet regenerar ràpidament una població que manifesta una taxa de mortalitat xifrada en el 90%.
L'alimentació de les rates i ratolins sol transcórrer a la nit; és omnívora, i arriba a consumir el 10% del seu pes en aliments cada dia. Destrossen i contaminen habitualment molt més del que necessiten. No poden romandre més de 48 hores sense menjar. En eixos casos es desencadena el canibalisme, l'emigració i disminuïx la seua taxa de fecunditat i fertilitat.
Posseïxen un comportament social molt desenvolupat i així s'organitzen en colònies amb una jerarquia molt definida.
Les rates i ratolins, des del punt de vista de salut pública, constituïxen un factor de risc per les malalties que transmeten a l'home, ja siga directament o bé a través dels paràsits de què són portadors.
Entre les malalties més importants en les quals estan involucrats cal destacar:
La desratització té com a objecte l'eliminació de rates i ratolins d'un determinat ambient fins a nivells acceptables, encara que este siga un criteri subjectiu.
Esta desratització activa caracteritzada per integrar procediments ofensius per a atacar i destruir les rates i ratolins ha d'anar complementada amb un altre tipus d'actuacions com ara: control d'abocadors il·legals, recollida diària del fem i presència de suficients contenidors, tapar clavills i forats en jardins, cases abandonades, etc. En qualsevol cas en el 99% de les ocasions en què les rates produïxen molèsties en l'entorn urbà, hi ha un accés des de la xarxa del clavegueram fins a la zona on es produïx el problema.
Per això la desratització a l'Ajuntament d'Alacant, segons s'establix en el plec de condicions, es realitza al clavegueram públic exclusivament, en campanyes trimestrals que comprenen els mesos de gener, abril, juliol i octubre, si bé hi ha tots els tractaments conjunturals necessaris en cas de demandes ciutadanes.
Per a això si bé s'ha de fer una combinació de mètodes físics, mecànics, químics o biològics, en la majoria dels casos els procediments són químics i queden pràcticament al marge els altres quan es tracta d'aplicacions en clavegueram públic únicament.
El rodenticida empleat ha de reunir una sèrie de requisits:
El mode d'actuació serà el següent:
S'establirà unes rutes de tractament agranant tots els carrers des de la perifèria cap al centre de la ciutat confluint al port.
A l'albelló es col·locaran diversos cons de senyalització per als vehicles i vianants. A continuació es retirarà la tapadora de l'albelló utilitzant un ganxo. Si este presenta els marges secs amb un llit central, es col·locaran 8 bosses de 50 gr a la part seca. Si l'albelló és dels anomenats humits, se suspendrà amb un fil d'aram, d'un clau situat davall el cércol metàl·lic de la tapadora de l'albelló, un bloc d'esquer parafinat a uns 5-15 cm del sòl. Es tancarà la tapadora i es retiraran els senyals. Posteriorment, s'apuntaran les dades corresponents: dia, hora, lloc, quantitat d'esquer, tipus, observacions, incidències, carrer, etc.
El pou o registre haurà de ser visitat novament als set dies des de la col·locació de l'esquer i se n’haurà de veure la quantitat consumida. Si este no ha sigut tocat, no es revisarà fins a la pròxima campanya. En cas de consum total se'n col·locarà el doble de la quantitat posada inicialment, així tantes vegades com siga necessari fins que l'esquer ja no siga consumit en la seua totalitat. Llavors es podrà dir que la zona està controlada, si bé el tipus de verí es canviaria en estos casos per a evitar resistències.
Una vegada acabada la campanya i controlada, podem avaluar-la amb l'objecte de millorar-la en posteriors actuacions.