Com una de les plagues més importants des del punt de vista de la salut pública per ser vectors d'una infinitat de malalties, existix entre els mosquits una gran diversitat d'espècies, però totes elles presenten dos característiques en comú:
Els mosquits formen part de l'orde dels dípters amb un parell d'ales i no dos com és comú entre els insectes. L'aparell bucal s'ha adaptat per a perforar i succionar els sucs; en el cas del mascle, nèctar de les plantes, i en el de la femella, la sang dels vertebrats necessària per a la maduració dels ous, circumstància esta que li conferix el caràcter de vector al transmetre el possible agent patogen.
Estos insectes de dimensió reduïda (5-10 mm) tenen un cos esvelt i potes llargues i la femella es diferencia del mascle per les antenes plomoses d'este últim.
Este grup d'insectes en què podem destacar els gèneres Culex, Aedes, Phlebotomus, Anopheles, etc. com els més representatius en el nostre entorn, desenvolupen un cicle biològic en què posen ous en forma de cigarro, dels quals ixen unes larves sense potes en forma de cuc que s'alimenten bàsicament de matèria en descomposició. El desenvolupament larvari transcorre fonamentalment en hàbitats aquàtics, a excepció del gènere Phlebotomus que pot desenvolupar-se també en la matèria orgànica en descomposició.
Les larves es caracteritzen per presentar una càpsula cefàlica desenvolupada, tòrax i abdomen. Experimenten entre 3 i 8 mudes i al final es transformen en una pupa mòbil, de la qual eixirà, finalment, l'individu adult. El cicle vital varia entre una setmana i un any segons les espècies.
L'hàbitat on es mouen habitualment estos dípters correspon tant a zones urbanes, periurbanes o boscoses on hi haja humitat, zones d'ombria, vegetació (parcs i jardins), etc.
Estes espècies estan involucrades en la transmissió de malalties, a més dels efectes indesitjables de la seua picadura, com pot ser el paludisme, febra groga, filariosi, leishmaniosi, etc.
Els mosquits tenen les seues zones de cria en llocs on hi haja aigua estancada. La seua activitat es desenvolupa quan comença a pujar la temperatura, coincidint amb l'arribada de la primavera i fins a la tardor, mantenint preferentment hàbits nocturns.
Les campanyes de lluita antivectorial contra els mosquits en la Mancomunitat de l´Alacantí és realitzada pràcticament durant tot l'any, i més localitzadament en zones periurbanes, coincidint amb l'existència de saladars abandonats, embassaments, pantans, séquies, llacunes, basses, etc. que són els focus originaris de les poblacions de mosquits. També en els embornals de clavegueram.
Ateses les característiques dels focus a tractar i la necessitat de prioritzar la preservació del mediambient protegint els ecosistemes que són objecte de tractament, s'opta per un tipus de lluita biològica específica contra les larves de mosquits a base de preparats de Bacillus Thuringensis.
El control biològic de les plagues s'ha considerat sempre com el mètode més net i que produïx menys danys ecològics, no obstant això per la seua complexitat i més lenta acció, no ha pogut competir amb els insecticides químics d'elevada toxicitat i ràpida acció.
A pesar de la seua acció menys dràstica, però bastant duradora per a mantindre, d'una manera permanent, un baix nivell de la població de l'insecte nociu, són molt adequats en programes de lluita integrada en combinació amb altres insectes predadors destacant la seua alta especificitat ja que cada cep és altament selectiu amb l'insecte nociu.
Este insecticida bacterià no actua per disseminació sinó, simplement com un agent tòxic molt selectiu, per la qual cosa la seua acció és ràpida i produïx una immediata reducció de la població. Per això el seu mode d'aplicació és per mitjà de polvoritzacions extensives.
L'acció del B. Thuringensis es deu a un grup de toxines que produïx abundantment. El bacteri es multiplica en un medi adequat i forma espores. Juntament amb estes es formen corpuscles cristal·lins bipiramidals formats per proteïnes que són fortament tòxiques per a algunes espècies d'insectes.
L'acció primària d'estes toxines es produïx en la paret del tracte digestiu de la larva de mosquit, que al ser ingerida dissol els cristalls bipiramidals, s'alliberen les toxines i es produïxen lesions en la larva que deixa d'alimentar-se i posteriorment patix paràlisi i mor.
Destacar que el B. Thuringensis s'empra com un insecticida químic i no com un agent infecciós, com succeiria amb la majoria d'insecticides bacterians, però té els avantatges d'estos últims.