Les panderoles en general són artròpodes pertanyents a la classe Insecta i al subordre dels Blatoides. Són insectes molt primitius dels quals moltes espècies viuen en països tropicals. Exercixen com a tals funcions bàsiques en el seu ecosistema, com pot ser la degradació de la matèria orgànica i la de servir d'aliment a espècies superiors. Només quan es trenca l'equilibri ecològic en una zona, és quan pot convertir-se en plaga amb totes les connotacions negatives que comporta.
Tres són les espècies més importants a Europa relacionades amb l'entorn humà: la panderola americana (Periplaneta americana) de coloració terrosa rogenca i de ràpida difusió en ambients urbans que serà l'espècie diana en l'actuació municipal. La panderola oriental (Blatta orientalis) de color café-fosc que ocupa el mateix hàbitat que Periplaneta però ha sigut en part desplaçada per esta última, i la panderola alemanya (Blattella Germànica) de major distribució en locals com bars, restaurants, magatzems, etc.
Les panderoles són omnívores, gregàries, sapròfagues i nocturnes. Per a sobreviure necessiten bones condicions d'hàbitat; calor, humitat, aliments i refugi, reunint la xarxa de sanejament públic en gran part estes condicions.
Entre la gran varietat de danys que causen, té primordial importància, des del punt de vista de la salut pública, la contaminació dels aliments per al consum humà, ja que són vectors de nombrosos gèrmens (estreptococs, salmonel·la).
Les panderoles posen els seus ous en xicotets recipients anomenats ooteques. En cada ooteca hi ha entre 12 i 50 ous. Estes ooteques es poden produir en les nostres latituds durant quasi tot l'any, encara que depén molt de les condicions ambientals. Dels ous a l'eclosionar, ixen xicotetes nimfes que patixen una metamorfosi simple i gradual que necessita en el cas de Periplaneta americana 12 mesos per a completar tot el seu desenvolupament.
La temperatura ambient i la humitat són dos factors que condicionen enormement la biologia de la panderola, per la qual cosa en els mesos freds d'hivern (novembre a gener) la proporció d'adults serà baixa i amb poca activitat, mentre que en els mesos de febrer a juny es produïx un increment poblacional que manté un gran nombre d'individus adults durant l'estiu.
Com a principi general, la desinsectació realitzada contra les panderoles al municipi d'Alacant té per objectiu el control d'esta plaga a uns nivells diguem-ne acceptables. Per a això cal considerar algunes premisses que garantisquen les intervencions:
Les resistències que oferixen estos insectes, tant de tipus fisiològic com conductual, al tractament amb plaguicides, obliga a no basar el tractament antivectorial en la lluita química exclusivament, i en este últim cas alternar en la mesura que es puga els productes utilitzats.
El lloc d'aplicació del plaguicida obliga a l'elecció d'este. Així en l'Escorxador i Mercats Municipals, està prohibida la utilització d'òrganofosfòrics i carbamats, que sí que són empleats en la xarxa de sanejament.
Una vegada coneguda l'espècie, el seu hàbitat i el seu cicle, adoptades les mesures preventives oportunes, estudiar la possibilitat d'aplicar tractaments amb mètodes no químics, etc., es procedix a realitzar la campanya anual de desinsectació en la xarxa de sanejament públic en les mateixes dates que es realitza la desratització. És a dir, els tractaments periòdics anuals en els mesos de gener, abril, juliol i octubre, així com tots els tractaments conjunturals necessaris segons demandes ciutadanes prèvia inspecció.
Per a això es procedix de la manera següent:
El lloc d'aplicació, com que és inaccessible per als animals i l'home, afavorix l'aplicació de productes tòxics que generarien greus problemes sanitaris en unes altres circumstàncies.