Tradicionals
- Estafa de l'estampeta.
La víctima és abordada per una persona que aparenta ser
un disminuït psíquic, que ensenya una bossa plena de bitllets
de mil. L'estafador, no dóna cap importància al que porta
dient-li a la víctima que en la bossa porta "estampetes"". És
en aqueix moment quan un altre casual ciutadà s'acosta i convenç la
víctima perquè li compre la bossa a l'estafador i fins
i tot li acompanya al banc perquè no li passe res. Quan la víctima
obri la bossa comprova que no conté bitllets sinó embolics
de retalls de paper.
- Els trilers.
- Són freqüents en fires i mercadets. Un grup de llestos
posen en una taula o caixa de cartó, tres gobelets i una boleta
i comencen a fer com si apostessen a endevinar davall de quin gobelet
està la boleta. Sempre guanyen. Quan vos convencen per a jugar
sempre encerteu fins que jugueu una quantitat important. L'estafador
que mou la boleta té una habilitat especial per a ocultar
la boleta de forma que mai encerteu.
- Estafa del Natzaré.
- L'estafador crea una societat mercantil que comença a efectuar
compres a uns incauts proveïdors, abonant en un principi les
primeres adquisicions en efectiu, fins que aconsegueix obtenir la
seua confiança. Els proveïdors estan devanits perquè els
paguen amb diners efectius només entregar la comanda, així que
no protesten quan els fa una compra realment Gran i empra com a forma
de pagament lletres de canvi i pagarés, domiciliats contra
comptes bancaris sense fons i, abans que vença el primer
termini, l'estafador ha venut tot a mitjan preu i ha desaparegut.
- Estafa del “Tocomocho”.
- L'estafa sol desenrotllar-se en llocs de trànsit (estacions,
caixers, etc.). Una persona se vos acosta amb un bitllet de loteria
premiat i que per les presses no pot cobrar. L'amic vol vendre-vos-el
per molt menys del premi que conté. Per a donar major credibilitat
interromp un altre aparent transeünt (ganxo) que sol afirmar
l'autenticitat del premi exhibint un llistat de bitllets premiats
en un periòdic antic. Vosaltres, víctimes, accediu
a aportar la quantitat del diners premiats i quan aneu a recuperar-los
a la finestreta de la loteria comproveu que el bitllet és
fals.
- Estafa de l'instal·lador.
- Els estafadors es personen en el domicili de la víctima. Van
vestits amb una granota de treball i normalment manifesten ser instal·ladors
d'una empresa de gas i vénen a realitzar una revisió tècnica.
Normalment es limiten a canviar un tros de la goma del gas i posteriorment
cobren preus abusius. Comproveu que realment són els operaris
de l'empresa subministradora.
Estafes amb Diners i Targetes
- Bitllets tintats.
S'ensenya a la víctima un maletí ple de cartolines negres.
La primera és un bitllet enfosquit amb tinta que en mullar-lo
amb un producte màgic es converteix en un bitllet de 1.000 duros.
Se li ofereix per un mòdic preu el maletí i el producte
per a netejar-los, però tots els altres són simples
cartolines negres.
- Estafa del reembors.
- Les víctimes, paguen 60€ cadascú per a rebre contra
reembors una «invitació» per tal d’ acudir
a un congrés benèfic, suposadament organitzat per una
agència informativa que desconeixia l'assumpte, en el qual
rebrien un premi valorat en 2.000€.
- Estafa del correu electrònic i de la targeta visa.
- Rebeu un correu que vos informa que se vos carregarà en compte
una compra feta amb la vostra VISA però que tu no has fet.
Vos donen un número d'informació suposadament gratuït
del tipus 90-6234567 que resulta ser un 906 molt car. En comptes
d'això, si haguésseu anat al vostre banc i haguésseu
anul·lat el pagament directament no vos arribaria una factura
de telèfon voluminosa.
- Estafa del llaç libanés.
- La manera en què es perpetra és la següent: els
estafadors Introdueixen l’anomenat "llaç" que
sol ser, la majoria de les vegades, una cinta magnetoscòpica,
generalment una pel·lícula de cassetes de vídeo
perquè el caixer no reconega la introducció d'una
targeta.
D'aquesta manera, la víctima, quan arriba al caixer per a
realitzar qualsevol transacció, de seguida comprova que
la targeta s'ha quedat encallada en la ranura i que no pot operar.
En aqueix moment, apareix un dels estafadors, fent-se passar per
bon samarità i oferint-li ajuda. Li facilita el seu telèfon
mòbil i li diu que es comunique amb la sucursal bancària
perquè allí li ajuden.
A l'altre costat de la línia es troba el segon estafador,
que li demana a la víctima que marque huit xifres en el telèfon;
les últimes quatre deuen ser les del número de seguretat
de la targeta de crèdit.
Quan s'ha realitzat aquesta operació, la víctima contempla
amb estupefacció que, a pesar de tot, la targeta de crèdit
no és tornada pel caixer, així que finalment abandona
el lloc, moment en el qual els estafadors aprofiten per a arreplegar
la mateixa i utilitzar-la, en conéixer el seu codi d'accés.
- Duplicat de la banda magnètica.
- En aquest cas es tracten de
tècniques més sofisticades i, per tant, proporcionen
beneficis més sucosos. Només cal recordar l'escàndol que va suposar la detenció d'una
banda d'estafadors que duplicaven les dades de les targetes d'un
peatge de l'autopista A-7.
La manera d'operar? Senzillament tenien dos camarades que, en la
cabina de peatge, duplicaven les targetes de crèdit amb un
lector de bandes magnètiques portàtil, de xicotetes
dimensions.
- La
silicona.
- Menys artesà i complicat que els anteriors, consisteix senzillament
a introduir qualsevol tipus d'objecte que obture l'eixida de diners
del caixer automàtic.
Una vegada que l'usuari, desesperat, abandona el caixer automàtic,
els estafadors aprofiten per a desbloquejar la terminal
i traure-hi els diners.
Possibles estafes en les línies 906
- Ofertes
de treball.
S'anuncien generalment en les pàgines d'ofertes d'ocupació dels
diaris. Les teleoperadores realitzen un llarg qüestionari i prolonguen
al màxim la duració de la telefonada. En ocasions, sol·liciten
fins i tot una fotografia o un currículum per escrit per a donar
una aparença de credibilitat a l'estafa. Però en
realitat, mai no es rep resposta ja que els treballs no existeixen.
- Regals
i premis.
- L'usuari rep una telefonada, una carta o un correu electrònic
on és informat que ha guanyat un sorteig o que una empresa
ha decidit fer-li un regal. Per a més informació,
una línia 906. La telefonada a aquest número
pot tenir diversos resultats: una convocatòria a una
presentació comercial
on s'intentarà que l'usuari compre un producte, l'assistència
a la qual és indispensable per a rebre el regal; l'explicació que
el regal consisteix en diverses nits en un hotel o apartament,
però amb
la condició d'abonar la menjar o uns suposats despeses
de gestió; la confirmació d'un fantàstic
regal, del que únicament caldrà pagar unes despeses
d'enviament sospitosament alts; i fins i tot un llarg missatge
gravat que avisa
que totes les línies estan ocupades.
- Pàgines
Web 'gratuïtes'.
- Nombroses pàgines
web, generalment eròtiques o pornogràfiques,
que s'anuncien com gratuïtes condicionen el seu visionatge
sempre que l'usuari instal·le en el seu ordinador un
programa, ocultant o dissimulant que la seua funció és
desconnectar el mòdem per a tornar-lo a connectar a
Internet, però a
través de línies 906. Tenint en compte les elevades
tarifes d'aquestes línies, els internautes poden arribar
a pagar fins més de 60 euros per una hora de connexió a
la xarxa.
- Línies
eròtiques.
- En ocasions, el que es presenta
com una conversació eròtica
es redueix a una simple gravació. Així mateix,
els que atenen aquestos telèfons fan el que es puga,
com en la resta de línies 906, per prolongar al màxim
les telefonades.
Estafes amb vendes
- Estafes multinivell/piramidals.
Pretenen fer-vos venedor d'un producte exclusiu i molt car.
El negoci que vos proposen no és que vengueu uns pocs tu mateix, sinó que
capteu a més persones perquè venguen ells, prometent-vos
un percentatge dels beneficis que en generen.
- Estafes "Invertiu en Borsa i feu-vos ric ràpidament
sense arriscar".
- Un suposat expert corredor de Borsa vos informa confidencialment
que disposa d'informació privilegiada de certes companyies
que farà que apugen en la Borsa una barbaritat. Solen ser
persones persuasives i amb dots de comunicació, de forma que
al final li confieu els vostres estalvis. Després poden passar
diverses coses: Que desaparega amb ells i no torneu a vore’l,
que la bossa siga l'encarregada que les vostres flamants accions
acabades d'adquirir no servisquen per a res, o bé que
hi haja sort i guanyeu de casualitat alguns diners.
- Estafes amb antiguitats o relíquies.
- Les antiguitats i relíquies són un dels objectes preferits
pels estafadors, ja que si topeu amb una persona prou ingènua, és
molt fàcil fer passar un llibre vell en alemany per la segona
Bíblia que va imprimir Guttemberg. Respecte a les relíquies
religioses, la cosa és encara més senzilla per a l'estafador,
ja que l'afany de posseir articles religiosos que van pertànyer
als sants fa que la raó s'atordisca.
- Estafes amb llibres.
- Podem distingir dues versions, d'una banda està el venedor
d'enciclopèdies a domicili, que en nom d'una coneguda editorial,
ofereix una enciclopèdia a un preu de ganga, això sí,
que s’ha de pagar en efectiu. Després de fer efectiu
el total de l'import, l'enciclopèdia no serà servida
mai.
L'altra versió és prou més macabra, ja que l'estafador
sense escrúpols llig les esqueles del periòdic i va
a casa del difunt a entregar una Bíblia caríssima que
suposadament el finat acabava de comprar. Moltes vegades els familiars,
emocionats, decideixen conservar aqueix últim record i accedeixen
a pagar-la per ser L'últim desig del ser volgut.
