En abordar aquest espai expositiu s'han tingut en compte diversos factors. En primer lloc l'obligat recorregut per la trajectòria d'una festa –les FOGUERES-, que ha definit una de les senyes de la identitat popular local des de la seua creació en el 1928. Una miqueta més complex del que pogués aparentar a primera vista, degut sobretot a l'interés a reivindicar o recuperar noms, efemèrides i situacions que al llarg de la seua història s'han succeït. Al mateix temps s'ha buscat –després d'un suggeridor disseny-, incidir de forma especial en el seu aspecte plàstic. Un element en què les nostres celebracions han trobat una de les seues singularitats més apreciables.
Així mateix és indubtable que ha sigut essencial combinar aquest eix amb una imatge clarament visual i assequible de cara al visitant. Volem que qualsevol espectador quan isca d'aquest MUSEU puga forjar-se una imatge el més completa possible no solament de la significació d'aquestes festes a la nostra ciutat sinó fonamentalment de tots aquells elements que la fan tan atractiva i lúdica de quantes es desenrotllen al nostre país.
Des del record i l'evocació de la seua història, fins a la descripció de les seues majors manifestacions plàstiques, estètiques i purament festives, el recorregut d'aquest MUSEU de FOGUERES espera l'apreciació dels seus visitants i fonamentalment exercir com a cartell permanent de la significació de la nostra festa oficial, declarada d'Interés Turístic Internacional. Esperem haver-ho aconseguit.
- SETEMBRE A JUNY:
- Dimarts a dissabte: de 10.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores.
- Diumenges de 10:00 a 14:00 hores.
- JULIOL I AGOST:
- Dimarts a divendres: de 10.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores
15 minuts abans del tancament, es bloquejarà l'accés de visitants.
Quan per necessitats tècniques el museu haja de romandre tancat, es comunicarà per mitjà de cartell a les portes d'accés.
Primer Període: Els Origens 1928 - 1936
Unint a la tradició mediterrània el referent que oferia la festa fallera valenciana, la intuïció de José María Py -recolzada per l'entitat “Alicante Atracción”- va permetre que el 1928, en a penes tres mesos, se celebraren per primera vegada les FOGUERES de Sant Joan. Aquesta festa es va erigir com a manifestació més reveladora de la identitat popular alacantina en el segle XX. Molt prompte quedarà configurat l'entramat organitzatiu de la nova festa: en el 1929 sorgeix el seu himne, aquell mateix any naix l'òrgan rector de les FOGUERES: la Comissió Gestora, el 1931 s'hi incorpora l'element singular de les Barraques i l'any següent s'instaura la figura de la Bellesa del Foc com la màxima representació femenina.
Amb tot això, l'ascens de les festes del foc resulta imparable, especialment en el període republicà, i arribaren al seu zenit el 1934 amb la participació de 35 comissions de Foguera. Des dels seus primers passos, l'aportació inicial d'artistes com Gastón Castelló i Lorenzo Aguirre configurarà una estètica en els seus monuments molt prompte assumida com a pròpia, al mateix temps que l'expansió de les FOGUERES té una especial incidència en ciutats com Madrid, Orà o Alger que fins i tot arribaran a plantar la seua Foguera en la ciutat. Així mateix, nombroses autoritats i personalitats de la cultura i societat espanyoles visitaran Alacant en les seues diverses edicions festives, com va ser el cas del president de la II República, Manuel Azaña, en 1933.
En definitiva, després d'una ràpida gestació es va aconseguir una immediata i generalitzada integració de les FOGUERES de Sant Joan com a festa per antonomàsia de la ciutat.
Segon Període: Autarquia i Desarrollismo 1940 - 1979
Una vegada represa la vida ciutadana després de la contesa civil, les FOGUERES tornaran a la ciutat de forma precipitada el 1939 i amb normalització el 1940. En un llarg període que abasta quatre dècades, les nostres festes evolucionen i se subdivideixen clarament en tres períodes. El primer comprén des del citat 1940 fins al 1955, i en ell hem de situar un espai caracteritzat per diversos vaivens en el seu desenrotllament que van alternar amb anys de gran brillantor i períodes de crisi. Cal assenyalar en aquest període la presència de foguerers tan caracteritzats com Ramon Guilabert, Josep Romeu i Tomás Valcárcel.
Entre els anys 1956 i 1960 s'obri un lustre definit per l'estada de Gastón Castelló, president de la Comissió Gestora, que intentarà dotar les FOGUERES d’un caràcter més costumista i pròxim als seus elements tradicionals.
Però sens cap dubte, l'espai més dilatat i definitori és l'iniciat l’any 1961 i finalitzat després de les festes del 1979 quan s'estén la presidència de Tomás Valcárcel en la Comissió Gestora. Amb la seua hegemonia les festes s'integren en el “desarrollismo” ciutadà, s'intenta la incorporació de la burgesia local i el seu creixement i la seua organització corre de forma paral·lela a una barroquització de les seues expressions festives i estètiques, que tindrà en la figura de Ramon Marco un referent artístic especialment rellevant.
Tercer Període: Festa en Democràcia 1980 - Actualment
Amb l'arribada de la democràcia municipal, quasi immediatament les FOGUERES acullen la democratització de les seues estructures i un impuls d'integració popular que serà definit com “la presa del carrer”. La Festa s'estendrà fins a noves zones de la ciutat –fins a arribar a 86 districtes en els últims anys-, obrirà les seues portes a la participació i s'aconseguiran nous èxits en el seu desenrotllament al mateix temps que es normalitzarà una incipient projecció exterior i s’aconseguirà el títol de Festes d'Interés Turístic Internacional.
De la mateixa manera retornarà de forma renovada als nostres monuments una estètica modernista encapçalada per la trajectòria de Pedro Soriano, al mateix temps que amb el pas dels anys s'incorporaran plàsticament iniciatives de tipus complementari com el Certamen de FOGUERES Experimentals o recentment la recuperació dels Ninots de Carrer.
En aquest ampli període se succeiran de forma normalitzada els equips i presidents de la Comissió Gestora que deixaran cadascú l'empremta de la seua personalitat, amb noms recordats i apreciats pel món fester entre els quals podem citar els desapareguts Jacint Maçanet, Conrado Albaladejo o José Ángel Guirao.
No obstant això, si d’alguna manera podem definir aquests més de vint anys mes enllà dels seus puntuals i constants avanços és pel fet d'haver aconseguit convertir les FOGUERES en una manifestació festiva d'especial rellevància, reconeguda en l’any 1999 com a Festa Oficial de la Ciutat d'Alacant. Amb l'aportació del seu passat, l'esforç dels actuals components del seu col·lectiu fester i les entitats que el representen i sustenten, s'ha aconseguit una personalitat mediterrània sens cap dubte definitòria de la nostra incomparable nit de Sant Joan.
