La Ciutat d'Alacant

Bandera de la Ciudad de Alicante

Dades generals

Superficie del terme municipal: 201,27 Km².

Nº d'habitants: 329.947

Densitat: 1.639 Hab./Km.

Altitud: 0 Mts.

Distàncies Quilomètriques:

  • València-Alacant: 182 Km.
  • Madrid-Alacant: 432 Km.
  • Barcelona-Alacant: 544 Km.

Llocs d'oci

Alacant és ciutat dinàmica per la seua condició de capital de la quarta província d'Espanya en població i Producte Interior Brut així com per ser seu de l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior de la Unió Europea, i per comptar a més la seua universitat més de 30.000 alumnes. Però també es gaudeix de la diversió en unes àrees molt ben delimitades.

El barri antic, conegut com el Barri, s'estén al voltant de la cocatedral de Sant Nicolau i adquireix el seu major encant a la nit quan els seus carrers i places són envaïdes per un públic de molt divers tarannà i edat però extremadament jovial que ompli els nombrosos pubs, bars i hostals d'un ambient alegre i distés; també és possible trobar algun restaurant d'alt nivell així com llocs més tranquils per a prendre una copa i minicines.

En alguns locals, amb una decoració molt suggeridora i situats en cases antigues d'atractives façanes, podem trobar música en viu, sobretot jazz, i exposicions artístiques. Carrers com Sant Isidre, Sant Pascual, els Llauradors i Cienfuegos i places retolades amb els noms de l'Abad Penalva, Sant Cristòfol, Santíssima Faç i Quijano, amb altres circumdants, són òptims referents.

Una altra zona de gran encant però que es contraposa amb l'anterior per la seua modernitat és El Port on trobarem un extraordinari ambient jalonat per restaurants de gran fama, tavernes marineres, hostals, pizzeries, cerveseries, pubs, bars, gelateries, bingos, botigues, aquari i un museu de miniatures.

Es localitza al port esportiu d'Alacant la qual cosa garanteix una magnífica visió marítima, que es troba molt animat a qualsevol hora del dia perquè a més compta amb amplis passejos al costat del mar. Durant els mesos de juliol i agost tenen lloc a la plaça del Port Vell uns Festivals Internacionals amb actuacions artístiques (concerts, jazz, recitals, teatre, dansa, etc.) de primera fila.

L'últim lloc a incorporar a la llista de zones d'oci es troba a la Gran Via, molt prop de la seua intersecció amb l'avinguda de Dénia, a Vistahermosa. Allí trobarem un gran complex comercial d'inspiració mediterrània amb més de cent botigues, inclòs un hipermercat, restaurants, hamburgueseries, cafeteries, nou cines. etc.

Les platges

Deia l'insigne escriptor local Gabriel Miró que Alacant era una ciutat traspassada de Mediterrani i no li mancava raó. La seua esplèndida façana litoral s'estén al llarg d'uns quinze quilòmetres de costa que es veuen jalonats d'esplèndides platges, la majoria planes i arenoses perquè només el cap de l'Horta registra accidents en el terreny. La bandera blava de la Unió Europea que ondeja en quasi totes aquestes platges és garantia de neteja, de qualitat de les aigües i d'òptims serveis.

Platja del Saladar

Començant pel sud hi ha una platja extensa i molt ben dotada, la més tranquil·la de totes per ser poc coneguda pels turistes forans. Es troba molt prop de l'aeroport de l'Altet i la seua denominació oficial és Platja del Saladar, en record de les zones lacustres que prop hi va haver, encara que és popularment coneguda per Urbanova, nom del complex residencial que se n'estén enfront. Sense problemes d'aparcament ni d'espai per a situar-se còmodament en l'arena, es pot gaudir d'una meravellosa visió panoràmica de la ciutat i de la badia d'Alacant.

Platja del Postiguet

Al mateix centre de la ciutat es troba la platja del Postiguet, al costat de la zona d'oci del port esportiu i amb un passeig de palmeres paral·lel. Netejada a diari posseeix tots els serveis precisos per a fer confortable l'estada, tant els propis com els del seu entorn urbà. En la seua part última, al costat de l'estació del 'trenet' de La Marina, després de l'obra de regeneració de la franja arenosa, s'ha recuperat l'antiga platja del Cocó on antany arribaven les barques de pesca.

Platja de l'Albufereta

Seguint en direcció nord-est, prompte ens trobarem amb la platja de l'Albufereta que pren el seu nom de la menuda llacuna litoral o albufera que hi va haver, on va existir un port al voltant del qual va créixer la ciutat íbero-romana deLucentum, origen de l'actual Alacant. Aquesta platja té l'avantatge d'estar molt resguardada de les marees i és excel·lent per a un bany segur i per a la pràctica d'activitats esportives aquàtiques, a més està igualment ben dotada d'infraestructures.

Playa de l'Almadrava

Continuant per la franja costera ens trobarem amb una altra platja més xicoteta que l'anterior però igualment d'arena, és la platja de l'Almabrava que sol ser utilitzada quasi en exclusiva pels habitants dels complexos residencials que la rodegen.

Cap de l'Horta - Cales

De seguida arribarem al cap de l'Horta o de les Hortes on trobem cales rocoses i discretes pel seu difícil accés, com la dels Judios, i això fa possible que dos d'aquestes, les anomenades de Cantalares i Palmera, siguen d'ús naturista.

Platja de Sant Joan

Una vegada passat el far del cap ens apareixerà amb tota la seua magnitud la més esplèndida platja del terme municipal d'Alacant, Sant Joan, amb els seus quasi set quilòmetres d'una generosa franja de fina arena flanquejada per multitud d'establiments d'hostaleria i d'oci que garanteixen una bona oferta complementària on incloure un excel·lent camp de golf de 18 clots que es troba a les seues esquenes i els serveis assistencials que en qualsevol moment es poden necessitar ja que la Platja Sant Joan s'ha convertit en un barri residencial més de la ciutat.

El Nucli Antic

Una ciutat moderna i cosmopolita com Alacant té un barri vell, sovint poc o gens conegut per al visitant i fins i tot per al ciutadà local, que guarda secrets i que pot sorprendre com a racó típic i recés de pau on el rellotge sembla haver-se parat en el temps.

Arraïmat sobre les vessants del Benacantil amb el Castell de Santa Bàrbara que li servia de protecció, es va desenrotllar un barri antic on s'han descobert vestigis tardorromans, restes de muralles medievals i carrers de l'Edat Moderna.

Dins dels seus límits es troba el conjunt historicoartístic més important així com un dels nuclis vitals de la 'moguda' nocturna. Com ja consta en unes altres pagines, parlem del Barri, així sense més.

Però ací ens interessa detenir-nos en les façanes policromes i restaurades de nombroses cases de la zona baixa, amb els seus anyencs miradors, recomanant, quasi obligant, deixar un cotxe que es perdria entre els estrets carrers per a així realitzar el recorregut a peu, assossegadament, fent un alt en el camí per a reparar forces en algun dels bars que van jalonant el nostre passeig.

A esquenes de l'Ajuntament, a la retirada plaça de la Santíssima Faç, podem iniciar el recorregut i ascendir pel carrer de sant Agustí fins a arribar a la plaça de Quijano, una de les més antigues d'Alacant. D'ací, a través del carrer de Pedro Sebastià arribarem a la de sant Roc, copatró de la ciutat, on es troba l'ermita del mateix nom, erigida en 1559, reconstruïda en 1875 i restaurada molt recentment. En el seu interior es troba el Crist Gitano, molt venerat per la gent del barri on ja ens trobem, que no és un altre que el barri de Sant Roq, el més típic d'Alacant.

Als carrers com els de Toledo, sant Lluís i diputat Auset descobrirem l'Alacant oculta, insòlita, de cases pulcres, amb façanes coloristes farcides de flors, reixes de forja, mosaics de taulelleria on descobrim l'afecte que senten els seus habitants per la Santa Faç i també algunes velles fonts. Carrers empinats, angostos, de reminiscències àrabs, quasi silenciosos que van a morir a l'ermita del segle divuit de la Santa Creu, allà en el més alt, amb una esplanada al seu davant on s'escolten concerts de música clàssica a l'estiu i punyents saetes en la Setmana Santa la qual propicia que d'aquell humil lloc isca la més bella i emotiva processó alacantina els portants de la qual tindran en alguns trams que abaixar els passos, un d'ells mai millor anomenat del Davallament, de genolls.

Les cambres de fotos i vídeo han d'estar ben preparades per a perpetuar unes vistes panoràmiques espectaculars on, amb la immensa mola del Benacantil com a guardià i mut testimoni, es descobriran racons, facetes, enquadraments en què el sabor ranci d'unes cases seculars contrastaran amb els gratacels de la urbs que deixa, com a murmuri de fons, escoltar aqueixos sorolls que marca el progrés.

Història de la Ciutat d'Alacant

L'emplaçament d'Alacant, en una àrea de convergència de camins naturals situat front la mar i protegit per diversos turons de gran valor defensiu, va ser decisiu per a propiciar els primers assentaments humans.Hi ha vestigis de l'existència en l'Edat del Bronze d'un jaciment situat a la Serra Grossa datat en el segon mil·lenni a.C. Igualment hi ha nombroses restes de l'època ibèrica entre les quals ressalten les de l'Albufereta amb la destacada ciutat fortificada del Tossal de Manises en què es constata una ocupació des del s. IV a.C. fins als s. III i IV d.C.

També està constatada l'existència de la ciutat romana denominada Lucentum. La primera ciutat musulmana es desenrotlla al peu del Benacantil per motius defensius. Alacant es va convertir en un punt d'aprovisionament marítim i es va gestar un florent comerç.

En 1244 pel tractat d'Almizra, es fixen les fronteres entre Castella i Aragó i Alacant queda inclosa entre els territoris castellans. Tres anys després, en 1247, la ciutat va ser conquerida per Alfonso X i es va construir així la "Vila Nova" en contraposició amb la "Vila Vella" musulmana. En 1296 Jaume II incorpora definitivament la vila d'Alacant al Regne de València i dos segles després, en 1490, Ferran II el Catòlic eleva la vila d'Alacant al rang de ciutat.

En el segle XVI es va produir un gran creixement de població a causa del desenrotllament del comerç, l'artesania d'exportació i a una pròspera agricultura local. En aquesta època es va iniciar la construcció de dos ravals extramurs: el marítim de Sant Francesc i l'Interior de Sant Antón. La ciutat va duplicar els seus habitants de 1510 a 1609. En els segles XVII i XVIII el port dinamitza les transformacions urbanístiques de la ciutat, s'habilita per a comerciar amb Amèrica i es crea un consolat de Mar i Terra per a foment de la navegació i l'agricultura. En 1797 Alacant ja comptava amb vint mil habitants.

El segle XIX es caracteritza per la demolició de les muralles, la creació de nous barris i l'arribada del ferrocarril. Però és en el segle XX quan la intensificació de les activitats secundària i terciària, la seua consolidació com a centre de servicis i el desenrotllament turístic provoquen el desenrotllament actual de la ciutat.