ÁNGELES MARCO
(València, 1947-2008)
Ángeles Marco és una de les principals figures responsables de la renovació del panorama de l'escultura espanyola des dels anys 80; va pertànyer a eixa generació que va transformar la plàstica escultòrica i que es va denominar Nueva Escultura Española junt a artistes com Juan Muñoz, Jaume Plensa, Susana Solano, Eva Lootz, Miquel Navarro, Cristina Iglesias, Txomin Badiola, Pello Irazu, Sergi Aguilar, etc..
Doctora en Belles Arts des de 1987 per la Universitat Politècnica de València, va exercir la docència amb passió des del 1989 en la Facultat de Belles Arts de València. El minimalisme, el constructivisme i l'art conceptual són algunes de les influències que es rastregen en les seues instal.lacions i escultures, agrupades en sèries que tracten distintes metàfores i sobre les quals l'artista torna una i altra vegada. Empra preferentment el ferro i ocasionalment, altres materials com ara el cautxú, la cera o el vidre. Els sentiments de soledat i angoixa donen alé a les seues peces i instal.lacions, provistes d'un particular sentit narratiu. En 1988 va obtindre el Premi Alfonso Roig de la Diputació Provincial de València i en 2006 la Medalla de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles.
“Construimos la realidad a través de ficciones y, así, construimos también nuestra propia vulnerabilidad (…) El contenido es el vacío y la oscuridad”
Les sèries varen ser l'autèntic eix vertebrador de la poètica i del programa escultòric d'Ángeles Marco, així com dels seus concrets processos d'articulació i gènesi de cadascuna de les seues peces, en la seua versatil relació amb el conjunt. Sèries mai acabades del tot.
La sèrie Salto al vacío y El tránsito és una de les més representatives de l'artista valenciana i defineix el seu caràcter experimental. L'artista adopta un tractaments i recursos de distintes tècniques trasvassades del món de l'enginyeria industrial al treball escultòric. Dominava tècnicament l'ofici per a dedicar-se a la investigació artística.
Salto al vacío és la postura que Ángeles Marco adopta front a la realitat. La seua angoixa és literalment una sensació d'infinita llibertat en l'espai. Els seus "saltos al vacío" són conseqüència d'aquest vertigen de la llibertat. L'angoixa és la presència continuada del no res: la suor freda d'estar dempeus al llindar d'una finestra, el desitjat terror de la caiguda.
El tránsito és el segon assumpte recorrent de l'artista. El pas d'un lloc al un altre, d'un estadi a un altre. Són imatges de corredors, ponts, escales, passatges, carrerons...Però també el trànsit d'un estat químic a un altre o, fins i tot, el camuflatge que pretén fer visible una presència. La transició com a calfred, un moviment que transita de la foscor a la foscor.
La instal.lació, de mesures variables, està composta per 14 trípodes de ferro, en sis dels quals pengen suspesos cinturons de seguretat recoberts de pols de grafit; en tres, pengen uns cons de cautxú subjectats per barres metàl.liques i quatre queden buits.
Es tracta d'una de les obres més hermètiques i de més rigor constructiu de l'artista valenciana i on rau un rerafons narratiu. Busque, explica, "provocar sensaciones de inestabilidad, que cada objeto realizado no muera con su representación. No existe nada estático, ni siquiera nosotros mismos. Me interesa que eso tenga proyección en la escultura; por eso las sensaciones que deseo provocar no son tan escultóricas como humanas".
Trípodes, cinturones de seguridad y pozos sin fondo sembla un bosc, un paisatge inundat de boira espessa i fosca en el qual és impossible transitar. Una realitat invisible i insondable. I en el bosc, una sèrie de pous sense fons on resideix l'ànima en una pregon avenc d'aigua fosca i negra. Un exemple de paisatge conceptual, sense cap intenció de crear bellesa, en l'estela del minmal, una escultura allunyada de tot allò que és acadèmic: d'un trípode metàl.lic, gelat, penja un con negre de cautxú inclinat. El negre opac i les lluentors metàl.liques fredes i brillants contrasten eixa rididesa geomètrica amb una geometria menys estricta, la del cucurutxo d'apariència més manual. Cal acostar-se per veure el fons. I no espantar-se.
Visites escolars prèvia cita:
El MACA proporciona un servici de visites dinamitzades per a grups, tant a les col·leccions permanents com a l'exposició temporal, prèvia reserva en el telèfon 965 213 156 o en el correo:educacion@maca-alicante.es
