L'any 1826, Joseph Nicéphore Niépce va realitzar una foto d'un paisatge a través de la finestra de sa casa que és considerada la primera fotografia de paisatge de la història. El paisatge és des de llavors, el gènere fotogràfic més antic i també el més tractat, potser perquè l'objecte és pròxim, estàtic, abundant i de fàcil captació per als autors.
Si ens referim a la fotografia de la naturalesa ens estem circumscrivint a un entorn més verge on no hi ha pràcticament intervenció humana, mentres que si parlem del paisatge caben les coses fetes pels humans encunyant-se termes com el de 'paisaje urbano'.
En el seu esdevindre, la fotografia de paisatge s'ha abordat davall diferents tractaments i maneres, adaptant-se a les modes i a la quantitat d'escenaris naturals i urbans existents, obtenint-se com resultat un extens i variat palmito d'imatges.
N'hi ha que busquen una representació exacta del paisatge quotidià (plasmació 'realista') amb un prisma purament estètic, fins a les més conceptuals que utilitzen els espais existents per a l'eclosió de noves idees o la creació d'universos imaginaris personals.
